Enguany celebrem la 7a edició del Festival u22, que ha vist créixer molts dels cineastes que marquen —o marcaran— una generació al nostre país i que vam poder descobrir quan encara no havien fet 22 anys. Per això neix Radar u22: un dispositiu de seguiment del talent més destacat d’entre els cineastes que han passat per les nostres edicions i que, ara, despleguen trajectòries en plena efervesència.

La nostra habitació — Jaume Claret Muxart

Als seus 27 anys, Jaume Claret estrena enguany el seu primer llargmetratge, Estrany riu, seleccionat a Orizzonti (Venècia) i a Zabaltegi (Sant Sebastià). A l’u22, on va debutar amb Ella i jo —i on també va exercir de jurat—, Claret torna amb La nostra habitació, estrenada a Rotterdam.

La peça segueix la Gal·la, locutora de ràdio i mare jove, en una nit insomne entre Chopin i les interrupcions del seu fill, fins que l’habitació es transforma en una emissora íntima. Un retrat sensorial sobre el so, la cura i la conciliació entre l’esfera personal i la professional.

La Foguera — Àlex Gantzer

L’Àlex Gantzer va irrompre amb el curt col·lectiu Les altres coses que ens separen (codirigit amb Elena Ballvé). Estrenat a Ull Nu -festival col·laborador de l’u22- enguany presenta La Foguera, el seu primer treball en solitari, que manté el segell estilístic i temàtic associat a l’ecosistema de la Pompeu i, alhora, n’articula un gir i una evolució pròpia.

Blanca arrossega un trauma antic que havia quedat tancat en un calaix. A la carretera, inicia un viatge per reconnectar amb el dol i amb una ràbia massa temps continguda.

Mapa de la geografía emocional — Julu Martínez i Candela Megido

Julu Martínez és un dels directors més prolífics de l’u22: cinc seleccions a Selecció Oficial (rècord del festival), protagonista d’una retrospectiva jove i jurat en una edició posterior. Amb Candela Megido, presenten Mapa de la geografía emocional, estrenat a LesGaiCineMad i al Festival de Gijón.

Leo (21) no explica històries de manera lineal: es perd entre textures, imatges i sons. A través del mite de les nàiades, el film dibuixa un mapa íntim que convoca a trobar-lo en l’encreuament entre amor i identitat.

Hoy no ha dormido bien — Enrique Perales

Enrique Perales va sorprendre a l’u22 amb el seu TFG, El Pantano, i va destacar com a Cap d’Activitats Paral·leles a la 5a edició, on va fer possible la presència de Chema García Ibarra i Elena López Riera; una trajectòria que fa encara més significativa la seva tornada al Festival u22. Amb Hoy no he dormido bien —estrenat a Medina del Campo—, Perales se centra en la Sofía, estudiant d’interpretació que afronta una prova clau mentre té cura del seu germà a l’hospital. Un estudi precís sobre pressió i ansietat en els processos de formació artística.