Adolfo
Arrieta
altres
altres
Nascut a Madrid a la dècada de 1940, considerat pioner del cinema independent a Espanya i a França, on realitza una part important de la seva filmografia, signant les seves pel·lícules amb variacions del seu nom: Adolfo, Udolfo, Adolpho, i darrerament Ado Arrietta.
Havent practicat la pintura, a més de filmar nombroses pel·lícules familiars en 8mm, comença la seva carrera cinematogràfica amb "El crimen de la perinola", que Jean André Fieschi, en la seva crítica a "Cahiers du Cinéma", defineix com "la partida de naixement d'un cinema lliure a Espanya"... Després de "La imitación del ángel" es trasllada a París, amb Javier Grandes, actor en moltes de les seves pel·lícules, i estimulat pels "Cahiers du Cinéma" filma "Le jouet criminel" amb Jean Marais, encantat de participar en una pel·lícula underground, i Florence Delay, amiga d'Arrietta, que havia interpretat la Jeanne d'Arc de Robert Bresson. El rodatge de "Le jouet criminel" va durar un any, filmant a París i muntant a Madrid... El 1972 torna a filmar a París "Pointilly" amb Françoise Lebrun, futura actriu de Jean Eustache, i Dionys Mascolo, filmant a casa de Marguerite Duras, que va escriure una crítica ditiràmbica de la pel·lícula... "Les intrigues de Sylvia Couski", el 1973, la seva primera pel·lícula en color, va guanyar el gran premi de "Cinéma Différent" al festival de Toló, atorgat per un jurat presidit per Jonas Mekas, qui va convidar Arrietta a Nova York, on va filmar, amb una càmera prestada per Jonas Mekas, la primera part de "Tam Tam", pel·lícula preferida d'Enrique Vila-Matas, en la qual interpreta un personatge...
El 1978 filma "Flammes", produïda per L.I.N.A., i després "Grenouilles", també produïda per L.I.N.A. El 1988, a Espanya, filma "Kiki" per a TV, episodi de la sèrie "Delirios de amor", en un estudi artificial i amb Jaume Peracaula com a operador... Després filma, a Espanya, "Merlín", sobre una obra teatral de Jean Cocteau, l'única pel·lícula d'Arrietta finançada pel ministeri de cultura espanyol (Jorge Semprún era el ministre en aquella època). Després torna a filmar, fora de la indústria, "Narciso" (2005), "Vacanza permanente" (2006), gran premi al festival de Lucca d'aquell any, i "Dry Martini" per a la Rai italiana, sobre un text de Luis Buñuel, que va rebre el premi Luis Buñuel al festival d'Osca 2010... El 2016 filma a França la seva primera pel·lícula de gran pressupost, "Belle dormant", basada en el conte de Perrault... Torna a filmar, pel seu compte, "El triángulo de Chus", un documental sobre les joies de Chus Bures, "Banier filmé par Arrietta", documental sobre FM Banier, i el 2026 filma "El anorak rojo" amb el mínim pressupost d'un crowdfunding. Ha guanyat un premi al festival de Marsella i serà distribuïda a França.
Nascut a Madrid a la dècada de 1940, considerat pioner del cinema independent a Espanya i a França, on realitza una part important de la seva filmografia, signant les seves pel·lícules amb variacions del seu nom: Adolfo, Udolfo, Adolpho, i darrerament Ado Arrietta.
Havent practicat la pintura, a més de filmar nombroses pel·lícules familiars en 8mm, comença la seva carrera cinematogràfica amb "El crimen de la perinola", que Jean André Fieschi, en la seva crítica a "Cahiers du Cinéma", defineix com "la partida de naixement d'un cinema lliure a Espanya"... Després de "La imitación del ángel" es trasllada a París, amb Javier Grandes, actor en moltes de les seves pel·lícules, i estimulat pels "Cahiers du Cinéma" filma "Le jouet criminel" amb Jean Marais, encantat de participar en una pel·lícula underground, i Florence Delay, amiga d'Arrietta, que havia interpretat la Jeanne d'Arc de Robert Bresson. El rodatge de "Le jouet criminel" va durar un any, filmant a París i muntant a Madrid... El 1972 torna a filmar a París "Pointilly" amb Françoise Lebrun, futura actriu de Jean Eustache, i Dionys Mascolo, filmant a casa de Marguerite Duras, que va escriure una crítica ditiràmbica de la pel·lícula... "Les intrigues de Sylvia Couski", el 1973, la seva primera pel·lícula en color, va guanyar el gran premi de "Cinéma Différent" al festival de Toló, atorgat per un jurat presidit per Jonas Mekas, qui va convidar Arrietta a Nova York, on va filmar, amb una càmera prestada per Jonas Mekas, la primera part de "Tam Tam", pel·lícula preferida d'Enrique Vila-Matas, en la qual interpreta un personatge...
El 1978 filma "Flammes", produïda per L.I.N.A., i després "Grenouilles", també produïda per L.I.N.A. El 1988, a Espanya, filma "Kiki" per a TV, episodi de la sèrie "Delirios de amor", en un estudi artificial i amb Jaume Peracaula com a operador... Després filma, a Espanya, "Merlín", sobre una obra teatral de Jean Cocteau, l'única pel·lícula d'Arrietta finançada pel ministeri de cultura espanyol (Jorge Semprún era el ministre en aquella època). Després torna a filmar, fora de la indústria, "Narciso" (2005), "Vacanza permanente" (2006), gran premi al festival de Lucca d'aquell any, i "Dry Martini" per a la Rai italiana, sobre un text de Luis Buñuel, que va rebre el premi Luis Buñuel al festival d'Osca 2010... El 2016 filma a França la seva primera pel·lícula de gran pressupost, "Belle dormant", basada en el conte de Perrault... Torna a filmar, pel seu compte, "El triángulo de Chus", un documental sobre les joies de Chus Bures, "Banier filmé par Arrietta", documental sobre FM Banier, i el 2026 filma "El anorak rojo" amb el mínim pressupost d'un crowdfunding. Ha guanyat un premi al festival de Marsella i serà distribuïda a França.
