Mònica Rovira és cineasta i investigadora. És llicenciada en Comunicació Audiovisual i té un màster en Documental de Creació per la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). És diplomada en Direcció de Cinema per la FAMU (Academy of Performing Arts, Praga). A partir de la pel·lícula Ver a una mujer (2017), investiga la tensió entre el desig i l’escriptura, el cos com a espai de dissidència, el llenguatge fílmic com a lloc des d’on fer món. Entén la creació com un diàleg viu i sostingut, des de la intuició i la investigació, al muntatge. Amb una pulsió vinculant, estableix una relació triangular amb l’altra i amb la càmera. Una pràctica que posa al centre la vulnerabilitat i la temporalitat dels cossos, així com les relacions espectrals que fereixen, travessen i desborden les imatges. Assaja l’escriptura del jo en el cinema i construeix una veu en trànsit que qüestiona l’identitari. Forma part del Col·lectiu 1080, grup d’investigació audiovisual resident al Santa Mònica (Barcelona). Acompanya projectes fílmics on l’escriptura és un procés experiencial. Actualment està desenvolupant un nou film, evolució de la investigació Them, The Water and Me, impulsada a La Virreina Centre de la Imatge (2024-2025).