De nom i obra mutant, Adolfo, Adorfo, Udolfo, Alfo, Adolpho… i ara Ado Arrieta (també Arietta o Arrietta) és sovint descrit com el precursor del cinema independent espanyol. Va començar a filmar al Madrid dels anys seixanta, al marge d’un ecosistema cinematogràfic marcat per la censura i per les formes oficials de saltar-se-la amb què operava el Nuevo Cine Español. En aquesta sessió recuperem els seus dos primers curtmetratges, El crimen de la pirindola (1965) i La imitación del ángel (1966), que va realitzar just abans de traslladar-se a París, on desenvoluparia gran part de la seva filmografia.

La metamorfosi del seu nom reflecteix la d’una obra en constant transformació: gairebé totes les seves pel·lícules han estat objecte de revisions, retallas i alteracions que ell mateix ha realitzat anys després de finalitzar-les. També els motius i temàtiques incipients en aquests dos primers curtmetratges semblen sotmesos a la mateixa lògica mòbil i reapareixen al llarg de la seva filmografia com una presència intermitent.  Entre ells, l’àngel, fabricat amb llençols o amb ales de cartró, ocupa un lloc central. Com a figures de desig i de mort, els àngels d’Arrieta apareixen en escenaris onírics pròxims als de Cocteau i al surrealisme d’avantguarda, i semblen donar forma a un subconscient que s'imposa sobre les accions dels personatges, siguin criminals o apassionades.

Programa

El crimen de la pirindola (1965, 18 min)
Amb poc més de vint anys, Arrieta va comprar una càmera de 16 mm al mercat de puces de Madrid i va començar a experimentar amb qui es convertiria en el seu actor més apreciat i recurrent, Javier Grandes. El rodatge va durar més de dos anys i l’argument que esbossa la pel·lícula va començar a prendre forma de manera improvisada a partir de les imatges del gir d’una baldufa que dos germans observen amb desig. 

La imitación del ángel (1966, 20 min)
Influïda per l'Orphée de Cocteau i per l’univers de Jean Genet, La imitación del ángel presenta un escenari de malson en què una successió de crims, impulsats, presenciats o comesos per un jove disfressat d’àngel, fa aflorar en la intimitat l’atmosfera repressiva i asfixiant del franquisme dels anys seixanta.

Presentació i col·loqui amb Ado Arrieta i Mònica Rovira